TALLER DE RATAFIA
Activitat realitzada i compartida a l’horta de Can Soms de Blanes, per Judith Ramirez, fitoterapeuta. Fou grangera i cuidadora de cavalls als Pirineus. Deixeble de la mestra remeiera Cristina Puig*, i emprenedora de formació per internet.
Antecedents:
L’Amparo Ardanuy, de la cooperativa El Banyonet, proveïdora del Pinyó durant un temps, ens va convidar a participar en aquesta experiència.
L’Horta de Can Soms es troba ubicada dins el Territori agrari de la Baixa Tordera. El taller fou a l’ombra d’una pineda i a prop de la devesa dels plataners de “Can Soms”, finca regentada per l’Amparo, on hi conrea i té cura de gallines de pastura a l’aire lliure. Des del mateix hort, podíem cercar algunes de les herbes emprades en el taller, on ella té part activa i assessora a tothom.
Aquesta iniciativa es complementa amb altres activitats com la programada pel setembre, per fer un nou taller de xarop complementari al de la Ratafia. Anteriorment s’havien intercanviat receptes de degustacions culinàries.
També la mateixa Amparo, ve publicant consells tècnics ecoagràris a la revista “Utopia”. Abasteix cistelles de productes de collita pròpia o de pagesos de proximitat. El lloc del taller es trova ubicat dins el Territori Agrari de la Baixa Tordera, fou a l’ombra d’una pineda i a prop de la devesa dels plataners, de “can Soms”, finca regentada per ella mateixa on hi té conreu i gallines de pastura a l’aire lliure. Des de l’hort, podíem cercar algunes de les herbes emprades en el taller, on ella pren part activa i assessora a tothom.
Les remeieres cuidábamos de nuestra familia, amig@s y de nuestro pequeño rebaño de animales diversos. Curar a mis querid@s sin necesidad de recurrir siempre a los fármacos sintéticos. Cinc anys després, “creé la asociación Etnobotánica Rusticana, dedicándome a la investigación de los usos tradicionales de las plantas para beneficio de la humanidad y a la formación y divulgación de ello. Me dediqué a proyectos de convivencias en zonas rurales para sensibilizar las buenas prácticas en el cultivo y a la recolección y formulación con plantas para facilitar vivir experiencias de oficios casi olvidados, visibilizando su importancia tanto como recurso socioeconómico de un territorio como para un crecimiento personal acompañado de un total respeto por la naturaleza. Me trasladé a la ciudad de Girona en el 2017, formada como experta en Fito aromaterapia, pasando a formar parte del equipo humano en un herbolario y supermercado BIO, entusiasmada por tener la oportunidad de asesorar en tratamientos para mejorar la salud de la clientela y así seguir aprendiendo en el campo de la dietética y la nutrición”.
(Extret del seu blog ”botanicamente”)
ORIGENS I PROCÉS D’ELABORACIÓ:
“La ratafia és un licor obtingut per maceració, en una base alcohòlica, de diverses espècies vegetals. El seu gust i aroma dependrà del llocs o territoris originaris d’un provenen les plantes, fruites i arrels, com també dels processos d’extracció i destil·lació de l’alcohol (pels licors d’aiguardent o d’anís, sec o dolç). També del període de temps de la maceració i arranjaments en les dosificacions dels ingredients, selecció de les parts i del moment de filtratge amb la posterior conservació.
L’elaboració de la ratafia sol fer-se per Sant Joan, just quan la floració de la majoria d’espècies està en la seva màxima esplendor.
El filtratge: la mescla d’herbes i alcohol cal posar-los en una garrafa de vidre de broc ample, amb tap de suro (rejuntat amb un drap de cotó), per deixar que transpiri o s’evapori l’alcohol, mentre està a sol i serena durant quaranta dies. De dia, el sol calent de l’estiu ajuda a donar la temperatura idea per a la maceració, que torna a refredar-se a la nit. És bo anar removent tot sacsejant la ratafia diàriament per mesclar bé el seu contingut sense destapar-la. Passada la quarantena, es filtra la ratafia amb un drap fi per extreure’n totes les plantes i decidir si volem corregir el grau alcohòlic i el punt de dolçor. Intervenint amb un rentat de les plantes que han quedat a l’ampolla, amb un got d’aigua de font (un got per cada 3 l.) i l’afegim a la ratafia. També en el cas d’haver fet servir aiguardent sec hi afegim 200 g de sucre per litre de ratafia. Opcionalment podem deixar uns dies més a sol i serena fins que s’hagi fos el sucre , i és guarda en ampolles de vidre fosc i passats 2 o 3 mesos ja la podem consumir.
Imatges extretes del vídeo de l’Associació de “la confraria Ratafia de Santa Coloma de Farners
Ús: la ratafia es pot prendre com un licor digestiu a temperatura ambient, fresqueta de la nevera o amb glaçons com aperitiu. Antigament era considerat com desinfectant i tonificant a l’hora. Una mica d’història sobre la beguda de ratafia: ja en l’edat mitjana era considerada com l’elixir medicinal de monestirs i masies, ja que des del segle XVII a Europa es coneixia la conservació amb l’alcohol dels principis actius de les plantes medicinals. S’ha transmès tradicionalment a la pagesia i també al món eclesiàstic amb expressions com: “Rata fiat” = compromís o pacte tancat. Text del llibre “Els colors de la RATAFIA”
Premisses:
Per portar a terme el taller necessitàvem portar l’alcohol per la barreja, que ja el portàvem de casa. Aquest podia anar del comestible més pur (fins 95 ºC) als aiguardents més secs (de 45ºC) i el més dolç d’aniset (en 25ºC), naturalment a mes concentració és aconsellable diluir-lo amb aigua de la font. Tots els assistents ja portàvem ampolles o garrafes de vidre (entre 2 i 5 l.) que van acabar plenes.
Els ingredients:
D’espècies i herbes medicinals molt diverses, en són unes seixanta, en la recepta que ens han facilitat en el taller, i pertanyen al món vegetal del nostra territori. Una gran varietat de plantes, aprofitant: flor, pètals, fulles, fruits, arrels, llavors, escorces…
Pel que fa les espècies i per litre d’alcohol de 40º és recomana:
1’ Canyella, un trosset de canó, te la propietat medicinal antibiòtica i conservant.
2’ Clau d’olor, 1-2 és un boto floral sec, el seus olis essencials tenen propietats analgèsiques.
3’ Nou moscada, un trosset tallat, te propietats conservants i afrodisíaques.
4’ Comí, un pessic de pols del fruit, és diürètic, estomacal, carminatiu (ajuda a expulsar els gasos) i sedant.
5’ Cúrcuma, un pessic de pols, te propietats antioxidants, antiinflamatòries i antibiòtiques.
6’ Gingebre, un trosset de 0,5 cm rizoma fresc pelada, és digestiva, antisèptica, antioxidant i antiinflamatòria.
7’ Anís estrellat, ½ fruit sec amb les llavors, el d’origen xinès, és antireumàtic i serveix pels dolors còlics.
8’ Coriandre, 1 fruit de gra sec, molt aromàtic, és afrodisíac, el seu oli essencial te propietats tòniques i euforitzants.
9’ Vainilla, un tosset de canó, és digestiva, relaxant, antidepressiva i antisèptica, també antioxidant, antiinflamatòries, antimutagènics i afrodisíaca.
10’Cafè, un gra, si és verd, sens torrà és antioxidant. Torrat és excitant, analgèsic i aromatitzant.
11’Matafaluga, un pessic de llavors, antiespasmòdic, estomacal,expectorant i calmant amb propietats afrodisíaques.
12’Cardamom, un gra, és relaxant inmunostimulant, força aromàtic.
Relació de les herbes emprades per 1 litre d’alcohol de 40º es recomana:
1 Artemisa, unbrot florit,
Propietats antiparasitàries, antiinfecciosa del tracte digestiu, (en Pàmies la recomana pels càncers de pàncrees i colon), tonificant, reguladora de la menstruació.
2 Berbena, un brot florit. És sedant, antiinflamatòria, antiespasmòdica, sudorífica i diürètica
3 Borratja, 1 flor, diürètica , laxant, tònica i sudorífica,, l’oli de borratja protegeix el sistema cardiovascular.
4 Calèndula, un pessic dels pètals florits, antiinflamatòria, antioxidant amb olis de calèndula per crear èczemes i picadures d’insectes. Aporta vitamina E i minerals Mg, K
5 Camamilla, pessic des pètals de la flor o brot, és antiinflamatòria,antiespasmòdica,tranquil·litzant i digestiva. Aporta minerals Ca i Mg
6 Caps d’ase, 1 espiga florida, es relaxant, antireumàtica, antisèptic i repel·lent natural dels insectes
7 Caputxina, 1 flor, antibiòtica, revitalitzant, el seu oli serveix per tractar infeccions i hematomes
8 Card marià o carxofa de burro, flor, te propietats antioxidants i hepatoprotectores.
9 Consolda o orella d’asa,1 flor, diürètica, reforça els ossos, laxant, tònica i sudorífica.es rica en vitamina E
10 Esbarzer, en brot tendre o florit, és astringent, antibiòtic, i antioxidant. La tintura de les mores és antiinflamatòria
11Escabiosa, un brot florit, es aperitiva, expectorant, sudorífica, astringent i desinfectant t’afectes antiinflamatoris i protector de malalties neurodegenaratives,.
12 Espernallac, un tros de 1 cm (o la flor), és digestiva, depurativa del cucs intestinals, antibiòtic i desinfectant (aigua d’espernallac) de les ferides, recullit en rams sec fa d’insecticida en els armaris.
13 Espígol, un brot florit, diürètica, antiespasmòdica, sedant, estomacal, antisèptica i cicatritzant ,s’extreu oli essencial i de la seva oxidació insecticida natural “càmfor”
14 Eucaliptus, trosset d’1 cm, és antisèptic, i anticatarral, d’efecte balsàmic sobre les vies respiratòries, els fruits tendres xuclats van bé pel mal de coll, els olis essencials són indicat per l’asma i dolors d’artritis.
15 Farigola, trosset o brot florit, és la més imprescindible d’una farmaciola natural, és digestiva, antiespasmòdica,anticèptica i cicatritzant. Els grecs li atribuïen el coratge “Thymus”
16 Fonoll, 3 branquetes o un brot tendre, és diürètic,, digestiu, expectorant, antiespasmòdic, aporta vitamina C i minerals de Ca i Mn, component del grassos essencials Omega-3 (de les fulles) i Omega-.6 (de les tiges i inflorescències)
17 Herba de Sant Joan, de 3-4 flors, és anti- inflamatòria, antidepressiva i digestiva, L’oli de cop és ideal per fer massatges i calma el dolor.
18 Herba dels cantors, 3 flors, és antioxidant i antiinflamatòria, antimicrobianes i relaxants musculars.
19 Hisop, brot florit petit,, és estimulant, expectorant, antioxidant i digestiva (en molt concentració pot ser contraproduent per al·lèrgies i toxicitat)
20 Llimona, 4 dits de pell sense la part blanca, facilita la digestio del greixos, és antioxidant i aporta K i menys en Na, ric en vitamina C,
21 Llor, 1 fulla, tònic, estomacal i propietats antibiòtiques, antiinflamatòria, antireumàtiques i antifungides, aporta K, Mg i vitamines B6, B9 i C
22 Magnòlia, un trosset de pètal, contra l’estrès, l’ansietat i la depressió,
23 Malva, 3 a 4 fulles o brot florit, laxant, calma la tos, antiinflamatòria i antioxidant, el color porpra dels pètals es tenyeix a color vi amb un medi àcid
24 Marduix, un trosset de 1cm o brot florit, tònic, estomacal, sudorífica i alliberadora dels gasos del tub digestiu. També s’aplicava pel mal d’orella.
Relació de les herbes 1 l. d’alcohol de 40º
25 Maria Lluïsa, 3 fulles o brot florit, tònica estomacal, antiespasmòdica, relaxant i antidepressiva, planta bon repel·lent dels mosquits.
26 Menta piperita, 1 fulla o brot tendre, digestiva,analgèsiques,antioxidants, antiinflamatòries, i antisèptiques, molt aromàtica.
27 Menta xocolatera, 1 fulla o brot tendre, propietats anàlogues a la piperita ´s considera herba molt afrodisíaca.
28 Milfulles, un brot florit, antibiòtica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, astringent i cicatritzant. La tradició la considera protectora de la llar.
29 Murtra, una flor, està prescrit per la febre i el dolor, també els olis són molt aromàtics, licor de Murtra per maceració amb l’alcohol.de les seves baines de la murtra de varietat rosa adquireix la tonalitat vermella.
30 Nous, 2-3 matxucades i verdes, ajuda a baixar el colesterol, aporta omega 3, redueix la glucosa de la sang i te propietats antiinflamatòries. li dona el color “marró-vermellós-daurat” tan característica de la ratafia.
31 Orenga, un pessic amb flor, digestiu, alliberar els gasos del tub digestiu, expectorant, antiespasmòdic, antisèptic i antioxidant també te propietats antifúngica i antibacteriana.
32 Ortiga, ½ fulla i part de la flor o brot verd, te propietats diürètica i depurativa, tonificant , antianèmica, antireumàtica, aperitiva, hipotensora redueix la glucosa de la sang, aporta minerals Fe, Mg i vitamina C.
33 Passiflora, una flor, ansiolítica, sedan i hipnótica, és relaxant muscular, antiespasmódica, antiséptica y analgésica.
34 Pinya verde, flor de pi blanc, escorça de pi, un fruit tallat o sencer, també agulles tendres portadores de vitamina C, antioxidant, protectora cardiovascular i antibiótica.
35 Plantatge estret , 1 fulla i 2 flors, neuroprotectora, anticatarral i antiinflamatòria, antibacteriana i antioxidant, molt rica en vitamina C
36 Poniol, un brot florit, antiespasmòdica, carminativa, antisèptica, analgèsica, redueix el nivell de testosterona a la sang.
37 Regalèssia, un pessic, un pessic d’arrel escorçada, expectorant, digestiva i laxant, facilita la regressió de la bilis i irritacions a la gola.
38 Rementerola, un brot florit o. Dues fulles i flor, tònica, digestiva, calmant i estomacal, aromàtica com la menta.
39 Romaní, brot florit amb fulla, antiespasmòdic , antimicrobiana, antioxidant, diürètic, hipoglicèmic, hipocolesterolemiant, ric en K, Ca i Mg
40 Rosa, 2 pètals blanques, astringents, digestives ,antiinflamatòries i antioxidants.
41 Rosella, una flor, Sedant, somnífer, alleuja la tos
42 Ruda, una fulla, Antiinflamatòria, reumàtica i abortiva, antireumàtica, te components fitotòxics
43 Sàlvia, brot tendre o florit, tònica, digestiva i hipoglucemiant, antioxidant, antisèptica, antiinflamatoris i infeccions bucofaríngies.
44 Saüc, una flor, diürètic, sudorífic, antiinflamatori, anticatarral, mucolític contra dolors reumàtics, infeccions bucals i de les vies respiratòries.
45 Tarongina,2 o 3 fulles o brot tendre, digestiva, antiespasmòdica, colerètica i relaxant, antibiòtica i antivíric serveix per inhibir el virus de l’herpes
46 Taronja, 4 dits de pell, separada de la part blanca interior, és carminativa antiespasmódica, tónica estomacal i conté vitamina C i citronel·la
47 Til·la, un brot florit, combat la tos, antiinflamatòria, sedant, antiespasmòdic i hipotensor.
48 Trepó o cua de guilla, flor, expectorant (contra l’asma i la bronquitis), sudorífica, antiinflamatòria, antioxidants, antibiòtiques i antivirals.
Darreres observacions i advertiments:
Cal respectar les plantes protegides, sense collir-les. També tenir en compte la toxicitat que alguna pot presentar (com la ruda i la ginesta en flor) Tampoc hem d’arrencar cap planta de soca-rel. S’han de tallar els brots terminals o branques senceres, però estalviar de agafar fulles individuals que perjudicaríem el creixement i recuperació de la planta. Tenir cura de no cercar plantes de llocs contaminats pel trànsit de vehicles de motor de combustió o fumigats pels marges de carreteres i camins. Per sentir les olors de les fulles de les plantes aromàtiques s’han de fregar ja que si les trenquem poden modificar el gust.
El sortit d’herbes per fer ratafia està obert a les que podem disposar del nostre entorn natural i les seves dosificacions condicionaran les propietats i gustos personals.
Un cop filtrada la barreja es pot corregir la graduació d’alcohol, afegint sucre i aigua amb unes determinades proporcions i ens aconsellen des del taller, que fem servir l’aplicació de la Cofraria de la Ratafia de Farners: https://calculadora.ratafia.app
Finalment vull agrair l’ajuda i atenció de les persones que han acompanyat i conduït el taller. I dels llibres consultats que també han sigut utilitzats per elaborar tot aquest recull d’informació, que són:
Selga i Martí, Anna. “EL COLORS DE LA RATAFIA” 1ª edició revisada i ampliada, Santa Coloma de Farners,2017 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i la Diputació de Girona.
Boix, Ester
Gassiot, Mica “ LES PLANTES MEDICINALS DE LA RATAFIA”
Pedrola, Carme 1ª edició. Editorial Base, Barcelona 2014
Col·lectiu Eixercolant “EL LLIBRE DE LES PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES”
Volums col·leccionables 1,2 i 3
Autoeditat pel mateix col·lectiu a Jorba, 2020-21
En acabar la ratafia resta guardada fent la quarentena a sol i serena dins la garrafa com s’ha vingut explicant…